T. S. Eliot

T. S. Eliot
Vida
Nacimientu Saint Louis[1]26 de setiembre de 1888[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos  1927)[3]
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu  (1927 - [4]
Residencia Missouri
Saint Louis
Ash Street (en) Traducir
Muerte Kensington4 de xineru de 1965[2] (76 años)
Sepultura Church of Saint Michael (en) Traducir
Causa de la muerte enfisema pulmonar (es) Traducir[5]
Familia
Padre Henry Ware Eliot
Madre Charlotte Champe Stearns
Casáu con Vivienne Haigh-Wood Eliot (1915 – 1947)[6]
Valerie Eliot (1957 – 1965)[7]
Hermanos/es
Estudios
Estudios Universidá de París
Milton Academy (en) Traducir
Harvard College (es) Traducir
Merton College (es) Traducir
Universidá de Harvard
Eliot House (en) Traducir
Nivel d'estudios doctor en ciencies
Llingües falaes inglés[9]
Oficiu dramaturgu, poeta, ensayista, críticu lliterariu, críticu social, escritor de cuentos, profesor universitariu, guionista, lletrista, escritor de lliteratura infantil, periodistacríticu
Emplegadores Universidá de Chicago
Birkbeck College (es) Traducir
Trabayos destacaos La tierra baldía (es) Traducir
Cuatro cuartetos (es) Traducir
Premios
Nominaciones
Influyencies Dante Alighieri, Kyriakos Charalambides (es) Traducir, John Donne, Alfred Tennyson (es) Traducir, James George Frazer (es) Traducir, Virxiliu, John Ruskin. (es) Traducir, Ezra Pound, G. K. Chesterton (es) Traducir, Matthew Arnold, Robert Browning, Samuel Johnson, Paul Valéry, Francis Herbert Bradley (es) Traducir, Jules Laforgue, Charles Maurras, Evelyn Underhill, Richard Crashaw, William Butler Yeats, Charles Baudelaire, William Shakespeare, John Milton, Homero, Charles Dickens, Walt Whitman, Stéphane Mallarmé, Joseph Conrad, Immanuel Kant y F. Scott Fitzgerald
Miembru de Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Academia Nacional de los Linces (es) Traducir
Academia Bávara de Bellas Artes (es) Traducir
Academia d'Estaos Xuníos de les Artes y les Lletres
Phi Beta Kappa (es) Traducir
James Joyce Society (en) Traducir[14]
Movimientu lliteratura modernista
Xéneru artísticu poesía
literatura de ficción (es) Traducir
Creencies
Relixón Unitarismu[15]
anglo-catolicismu[16]
IMDb nm0253672
Cambiar los datos en Wikidata

Thomas Stearns Eliot (26 de setiembre de 1888Saint Louis – 4 de xineru de 1965Kensington), conocíu como T. S. Eliot, foi un poeta, dramaturgu y críticu lliterariu d'Estaos Xuníos nacionalizáu británicu. Representó una de los cumes de la poesía en llingua inglesa del sieglu XX.[17][18][19][20] Según José María Valverde, n'efeutu, «la publicación de The Waste Land convierte a T. S. Eliot na figura central de la vida poética en llingua inglesa. [...] La crítica saludó'l complexu y escuru poema [...] como símbolu d'una dómina de desintegración, que trataba desesperadamente de poner dalgún orde nel creciente caos aplicando mitoloxíes y formes heredaes del pasáu».[21]

Eliot nació nos Estaos Xuníos y treslladóse al Reinu Xuníu en 1914, con 25 años. Fízose ciudadanu británicu en 1927, con 39. Alrodiu de la so nacionalidá y del papel d'ésta nel so trabayu, afirmó: «[La mio poesía] nun fuera la mesma si naciera n'Inglaterra, y tampoco si permaneciera n'Estaos Xuníos. Ye una combinación de coses. Pero nes sos fontes, nes sos corrientes emocionales, vien d'Estaos Xuníos».[22]

El críticu Edmund Wilson afirmó de Eliot: «Ye unu de los nuesos auténticos poetes únicos».[23]

En 1948 foi-y concedíu'l Premiu Nobel de Lliteratura «pola so contribución sobresaliente y pionera a la poesía moderna».[24]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 10 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. URL de la referencia: http://www.telegraph.co.uk/arts/main.jhtml?xml=/arts/2008/11/26/bteliot126.xml.
  4. URL de la referencia: http://www.bbc.co.uk/pressoffice/pressreleases/stories/2009/10_october/08/poetry.shtml.
  5. URL de la referencia: https://www.poetrychangeslives.com/t-s-eliot-heavy-smoking-banker-poet-died-of-emphysema/. Data de consulta: 25 abril 2018.
  6. URL de la referencia: http://www.notablebiographies.com/Du-Fi/Eliot-T-S.html. Data de consulta: 25 abril 2018.
  7. URL de la referencia: https://www.theguardian.com/books/2012/nov/18/eliot-tragic-first-marriage. Data de consulta: 25 abril 2018.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Afirmao en: Kindred Britain.
  9. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  10. URL de la referencia: https://books.google.tn/books?id=4f_dQFXQpVkC&pg=PA90&lpg=PA90&dq=honours+and+awards+bestowed+upon+T.S.+Eliot&source=bl&ots=OvvBSKRALk&sig=WWaodj46G3jsxRPvkBrYfa8UDVU&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwipxZWpzsbZAhUFVhQKHbXcAJoQ6AEIWzAG#v=onepage&q=honours%20and%20awards%20bestowed%20upon%20T.S.%20Eliot&f=false.
  11. URL de la referencia: https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1948/.
  12. URL de la referencia: https://www.geni.com/projects/Presidential-Medal-of-Freedom-recipients/10809. Data de consulta: 25 abril 2018.
  13. URL de la referencia: https://www.ias.edu/files/pdfs/publications/letter-2007-spring.pdf. Data de consulta: 25 abril 2018.
  14. URL de la referencia: https://joycesociety.com/about. Data de consulta: 26 avientu 2022.
  15. URL de la referencia: https://www.abc.net.au/religion/ts-eliots-extraordinary-journey-of-faith/10101092. Data de consulta: 4 febreru 2021.
  16. URL de la referencia: https://www.abc.net.au/religion/ts-eliots-extraordinary-journey-of-faith/10101092.
  17. Según la Enciclopedia Británica, «The publication of Four Quartets led to his recognition as the greatest living English poet and man of letters». Trad. llibre: «La publicación de Cuatro cuartetos ganó-y el reconocencia como'l más grande poeta y home de lletres inglés vivu». Encyclopaedia Britannica, Single-user version, 1997: Artículu "T. S. Eliot".
  18. Bush, Ronald. "T.S. Eliot's Life and Career." American National Biography. Ed. John A Garraty and Mark C. Carnes. New York: Oxford University Press, 1999.[1]
  19. Esteban Pujals, nel prólogu a Cuatro cuartetos, páxs. 23 y ss.: «La tierra baldía, [ye] el poema que más tantos va ganar nel procesu de llexitimación de la modernidá poética nel ámbitu cultural anglosaxón. [...] Pound y Eliot inauguraron con ello una fase polémica del movimientu modernu en poesía».
  20. Pal críticu de Cambridge (Mass.) David Perkins —autor de A History of Modern Poetry, citáu por Pujals en op. cit., p. 62—, Cuatro cuartetos ye «la meyor secuencia de poemes llargos compuesta nel nuesu sieglu».
  21. Valverde, p. 17
  22. The Paris Review - The Art of Poetry Non. 1. Consultáu'l 23/09/2008.
  23. Wilson, Edmund. The Poetry of Drouth. The Dial 73. December 1922. 611-16.
  24. Premiu Nobel 1948

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search